Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

preadolescent i prepúber

Absents al DIEC2 i al GDLC. Recollits al DDLC. D'ús relativament corrent, sobretot el primer terme, que Neolosfera (preadolescent adj i m i f) documenta des del 1997. No trobo que se'n digui res a l'ésAdir.

llanta 'llanda'

DCVB ("pres del cast. llanta"), GDLC (ja en ed. paper 1998), DIEC2, DDLC (amb cites d'en Morera i Galícia, de l'Agustí Bartra, etc.). Forma utilitzada per en Coromines al DECat (I, 627b46; II, 486b25; II, 668b60), on, a l'entrada corresponent (s.v. llauna, nota 6), contradiu l'Alcover-Moll i especifica: "És sabut que la llanta dels carruatges és, tant en català com en castellà, una forma manllevada del fr. jante [...], passant per yanta, i segurament sota la influència de llanda = llauna [...]." (V, 102a36-39 i ss.)

madalena

Forma vulgar de magdalena, esp. amb el sentit de pasta dolça però també com a variant del nom propi (p.ex. "Sta. Madalena de Polpís", DECat, II, 662a22).

Montserrat Roig a El temps de les cireres: "això és com allò de la madalena d'en Proust [...]"

Al DRAE admès recentment com a forma secundària després d'haver sigut estigmatitzat com a vulgarisme durant molt de temps.

congènere, consemblant (subst.)

No estan recollits com a substantius a cap dels diccionaris que consulto (DCVB, DIEC2, GDLC, DDLC), tot i ser termes que funcionen com semblant, amb una transició natural d'adjectiu a substantiu, i tot i ser d'ús corrent amb aquesta funció sintàctica.

Només per posar-ne un parell d'exemples, en el cas de congènere en trobo una ocurrència a la Història de Polibi de la Fundació Bernat Metge (1929) i una altra en una obra d'en Joan Fuster (1975).

òval

Forma alternativa a oval, recollida al dicc. Aguiló. Al CTILC n'apareixen, entre altres, cites d'en Nicolau d'Olwer, en Carles Soldevila, en Puig i Ferrater i l'Emili Vilanova. Al Google Llibres trobo ocurrències d'en Vayreda (a Sang nova i a La punyalada), l'Eugeni d'Ors (Glossari 1908-1909), en Josep Carner (Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica. Jornades), la Mercè Rodoreda (a Crim), en Ferran Canyameres, en Julià de Jòdar, etc. Al DCVB, cita d'en Sagarra (de Vida privada).

No en trobo cap comentari al dicc. d'en López del Castillo, al GEst, a Del català incorrecte d'en Solà, a l'Optimot ni a l'ésAdir.

goliat

Substantiu masculí absent als diccionaris, amb dos sentits: (1) 'Home corpulent' i (2) 'Tambor de peu d'una bateria' (anglès floor tom)

pantis i leotards

Absències al DIEC2, que el blog Silencis del DIEC no recull. L'ésAdir els incorpora tots dos com a termes d'ús corrent. La Núria Puyuelo en diu alguna cosa a Paraules amb cara i ulls.

Un equivalent de pantis és mitges-pantalons (segurament més utilitzat en singular, a la manera castellana), terme que crec que és més antic, i que el DIEC tampoc incorpora.

La diferència dels pantis amb els leotards és el teixit: els pantis són del mateix teixit que les mitges, mentre que els leotards són gruixuts (de llana, p.ex.).

Les malles són una altra peça arrapada a les cames, però no tenen peus i se solen portar com a única peça de cintura en avall.

Tots tres són peces cenyides a la cintura.

preferit adj. i subst.

'Predilecte'. Absent al DIEC2, però recollit al GDLC (ja a les primeres edicions en paper), al DDLC, al DCVB

accés 'zona de pas'

Acc. 2 DDLC, absent al DIEC2 però d'ús freqüent, p.ex. en llenguatge de trànsit viari ("accessos a la ciutat", accés a l'autopista", etc.).

desenfrè

DCVB (cita de la Víctor Català), DECat ("escr. Renaix."), DDLC (cites d'en Nicolau d'Olwer i en Rusiñol). No DIEC2, com ja consigna Silencis del DIEC.

txundela

'pudor, esp. d'excrements humans'

Terme que m'és conegut des de la dècada del 1960, en ús col·loquial familiar, però que no he localitzat enlloc.

Si algú en té informació: pamiesxavier@yahoo.es

on hi


Duplicat pronominal que no acaba de ser ben bé pleonasme, i que sense el hi sembla quedar coix. A la GCC és tipificat com a “gramaticalització del clític” (p. 2513), amb una colla d’exemples, entre ells el típic “Era una terrassa on no hi tocava mai el sol”. El pronom hi, en aquests casos, converteix en intransitius els verbs de percepció (veure, sentir) i n’impersonalitza d’altres. En aquesta pàgina de la GCC també hi apareix l’ex. “El tenia dins un calaix on hi cabia tot” amb remisió a la nota 45 de peu de pàgina, on es diu: “És possible que [en aquests casos i de semblants] hi hagi una explicació més interessant: que el clític convertís els verbs en inacusatius [...]”

desaigüe

Encara que no surti al dicc. normatiu, és la forma natural de dir "desguàs" a bona part del territori. Si de desguassar pot sortir desguàs, de desaiguar també ha de poder sortir desaigüe i variants. Al DDLC hi surt amb un munt d'accepcions, i amb cites, entre altres, d'en Puig i Cadafalch, en Sebastià Juan Arbó i la Mercè Rodoreda (Mirall trencat). En Coromines ho defensa amb arguments al DECat (desaigüe), i arran d'això ja ho defensaven els del GEst el 1992. El DCVB recull desaiga i alguna altra variant. Ja recollit al GDLC on-line. Recollit també per l'ésAdir.

siri

Cas semblant a afgà (q.v.). Al DIEC2 només admès amb el sentit de gentilici corresponent a la Síria antiga o com a sinònim de siríac, però tant el DDLC com el GDLC i el DCVB l'admeten com a sinònim estricte de siri, només amb la puntualització al DCVB que l'homonímia amb ciri recomana l'ús de sirià per evitar possibles confusions.

afgà

Afgà és correcte com a terme ètnic. L'exclusió del DIEC2 és infundada. Admès al GDLC. Com a gentilici és també admès per l'esAdir (ésAdir > Topònims > l'Afganistan). Pel que fa a la raça del gos, d'altra banda, l'única forma natural i tradicional és afgà, i en aquest cas afganès resulta postís.

*bungalou

Tot i estar admès pel DIEC2 i l'ésAdir, ho considero una forma errònia. L'origen etimològic és el hindi bàngala, que originàriament significa 'de Bangla, de Bengala', i que els anglesos de la colònia van adaptar amb la forma bungalow però evidentment pronunciant-ho aprox. com en hindi, és a dir com a mot esdrúixol amb a tònica. Crec que bungalou ha sigut una adaptació desafortunada, perquè la pronúncia tradicional en català, si de cas, és "bungalov/bungalob/bungalop". En algun text puntual he trobat escrit bungalov (al Manual d'estil d'en Josep M. Mestres i Serra del 1995 com a forma "bona", p.ex.), però el que domina tradicionalment en forma escrita és "bungalow", sobretot amb cursiva. Al DDLC, p.ex., encara que l'entrada sigui bungalou, totes les cites són de bungalow, i al CTILC ídem (La ruta blava d'en Sagarra, Mites d'en Sarsanedas, El llibre de la jungla d'en Manent, Rubió i Tudurí, etc.) Voto perquè al dicc. s'inclogui bungalow com a terme estranger, i bungalov com a adaptació catalana tradicional a la grafia anglesa encara que no es correspongui amb la pronúncia etimològica.

unitarietat

D'ús en física, matemàtica, estadística, lingüística i llengua general. No ho trobo a cap dicc. Tampoc trobo que se'n faci referència a l'ésAdir ni a Neolosfera. Possible solució de traducció de l'anglès wholeness en algun cas.

medallista

'esportista que ha guanyat una o més medalles [...]', GDLC (ja en paper) i GEC (on-line). No DIEC2 ni DDLC. D'ús corrent entre els periodistes esportius.

¿a ulls veients?

És cert que és una locució recollida a tots els diccs. de consulta habitual (DCVB, Fabra, DIEC2, GDLC), però sempre l'he vist com d'ús estrictament literari, sense vida en la parla natural, i de forma sospitosament anàloga al cast. a ojos vistas. El Balbastre recull una forma encara més sospitosa (a ulls vistents).

No n'he trobat cap ocurrència anterior a mitjans del segle XX. Al CTILC només n'hi ha quatre cites (la més antiga, del 1965, en el moment de la insegura represa de l'edició en català).

Al Google general (cerca en català) només hi ha 52 ocurrències, una xifra molt baixa que trobo significativa.

El Rodamots l'inclou sense comentaris, amb la cita d'en Joan Fuster que ja apareix al CTILC i una d'en Jesús Moncada.

Al DECat en Coromines no en diu res, com si per a ell la locució no existís.

fruits secs

'avellanes, ametlles, panses, anous, etc., crues o torrades'. És com ho he dit i ho he sentit dir habitualment des de sempre, no fruita seca.

El DIEC recull l'exemple fruites seques s.v. fruita, i defineix tant ganyip com postres de músic dient que són un aliment compost de "fruita seca".

Etimològicament, i també tradicionalment en català, fruit té un sentit individual i fruita un sentit col·lectiu, fins al punt que la forma tradicional d'anomenar una taronja, una poma, etc. per menjar com a postres és "una peça de fruita", de manera que el plural "fruits" és perfectament defensable en tots els casos.

Amb això n'hi hauria d'haver prou perquè no es pogués dictaminar que fruita seca és correcte i fruits secs no. Tots dos són termes idiomàtics, i per tant no se n'ha de preterir cap dels dos.

Al DDLC "fruits secs" apareix en cita d'en J.V. Foix, i al CTILC n'apareixen infinitat d'ocurrències, moltes de llibres d'agricultura i d'alimentació, almenys des dels anys trenta del segle XX.

La fitxa de l'Optimot (fruits secs, fruites seques o fruita seca?) és, com moltes, purament impositiva i completament mancada d'arguments.

Més referències:
-Al blog Articles sobre llengua catalana, amb més reflexions que la fitxa de l'Optimot però remetent-se a la pontificació del Termcat (que les fa de l'alçada d'un campanar):Més coses sobre fruits secs, fruites seques i fruita seca
-Al blog Silencis del DIEC: "fruit sec m. [generalment en plural] Fruit comestible sense polpa, que té closca i no conté gaire aigua, com ara les ametlles, avellanes, nous o pinyons. (DSFF en part) Sempre que vaig d’excursió agafo quatre fruits secs." [DSFF: Dicc. sinòn. i frases fetes de la Teresa Espinal]

La forma fruits secs la fa servir normalment el diari Ara, que té l'Albert Pla Nualart com a lingüista.

En definitiva, crec (i l'etimologia i l'ús ho avalen) que fruits secs és correcte, i per tant normatiu, com a antònim tant de 'fruita fresca' com de 'fruits carnosos'. Darrere aquesta volguda distinció (fruita seca
fruita fresca i fruits secs fruits carnosos) sembla haver-hi la característica obsessió per allunyar-se sistemàticament del castellà, aquesta vegada sense motiu clar.

viking, vikinga

Encertadament incorporat al DIEC2. Encara accentuada com a plana al dicc. de l'Enciclopèdia, etc., però segurament s'acabarà normalitzant a tot arreu.

La forma plana també era invariable, de manera que per anomenar una embarcació d'aquesta cultura s'havia de dir "nau víking". La dinàmica natural, però, era que per anomenar una persona del sexe femení d'aquest grup se'n digués "una vikinga", de cap manera una "víkinga" esdrúixola, o bé "nau vikinga" (que el DIEC incorpora en forma d'exemple).

tetrabric

És la forma més natural d'anomenar aquest tipus d'envàs, només admès com a bric als diccs. (¿potser perquè Tetra Brik és marca registrada?)

Admès per l'ésAdir.

grafiti

La forma més natural de dir-ho.

Abonat per l'ésAdir, amb explicació raonada: "'Pintada (de dibuixos, textos o firmes) feta generalment sobre una paret en llocs públics.' Amb aquest significat, optem per aquesta adaptació (anàloga a la del terme espagueti) a partir de l'italià plural graffiti, més habitual en el seu àmbit d'ús que la forma grafit."

El DRAE inclou totes dues formes (grafiti/grafito), amb grafiti com a entrada principal.

ultra- ≠ super-

El DIEC recull només els sentits tradicionals 'més enllà de' i 'en grau excessiu', però la probable influència de l'anglès ha fet que s'estengui el mer valor superlatiu. El DIEC mateix ja inclou, a causa d'aquest ús, algun terme amb aquest sentit, com ultralleuger.

D'aquest ús ja en parla la GCC (volum 1), p. 796, on, després d'haver-se referit a l'ús superlatiu del prefix super-, diu: "Els prefixos ultra- i extra- també poden tenir valor superlatiu quan s'adjunten a radicals adjectivals (ultracurt, ultralleuger; extrafort, extrasuau), i durant algun temps es van fer servir amb una certa profusió en el llenguatge juvenil (ultrabò, ultrasimpàtic, extrafort).14" "14 Recordem la publicació de l'article de Quim Monzó l'any 1987, Superultraautentiquíssim, que posa de manifest l'extensió de l'ús d'aquests dos prefixos durant una època."

 

Deixant de banda algun altre cas en què l'ús superlatiu d'ultra- està introduït, l'ús natural tradicional continuen sent les fórmules amb molt o moltíssim.

pluri- ≠ multi-

Només com a simple apunt. En principi, semblaria que el prefix pluri- conté un matís de 'diversitat en la unitat' absent al prefix multi-, que més aviat té un sentit de mera quantitat.

Trobo reflexions sobre aquesta diferència de matís, amb variacions i amb connotacions político-culturals, en uns quants escrits respecte al francès i al castellà.

No en sé trobar res a la GCC. No m'he mirat la GIEC.


*remodelar i derivats

Terme comodí recent molt introduït en llenguatge periodístic i tècnic (obres i construccions), que sovint és mer sinònim de termes més tradicionals com refer, renovar, fer obres de renovació o reformar, que crec que no haurien de quedar relegats.

No Fabra ni DECat, i DCVB només amb el sentit literal de 'tornar a modelar'. Sí al DIEC2. Les primeres ocurrències que consigna el CTILC són de c. 1976-1978.

Es podria considerar una mera ampliació de sentit del remodelar del DCVB, però crec més aviat que és un calc de l'anglès remodel. En tot cas, en poc temps ha envaït un camp semàntic que no tenia tradicionalment, com una espècie invasora.

agafar 'contractar'

Aquesta accepció de agafar no apareix al DCVB ni, curiosament, al DDLC. Amb aquest sentit sí que apareix al GDLC en paper a l'acc. 6 amb exs. clars, però estranyament definit "Adjuntar-se, prendre", una definició que el DIEC imita ("Adjuntar-se"). Si mirem el Fabra, veiem que a l'entrada adjuntar apareix l'ex. "Li van adjuntar dos col·laboradors", que és segurament d'on surt aquest adjuntar-se pronominal que té tot l'aire de ser inventat, i que crec que convindria substituir al dicc. normatiu per la definició que poso al títol.

Posteriorment, el GDLC ha filat més prim, i a la versió on-line hi apareix: "6 tr 1 Adjuntar-se (algú) com a company, ajudant, auxiliar, etc.; prendre. Agafar algú per guia, com a guia. 2 Contractar per a un servei; prendre. Agafar minyona, xofer, secretari."

trampós (cosa)

En expresions com "Això és trampós" o "Una decisió tramposa". Accepció no inclosa als diccs. que consulto; tampoc al DRAE. Tot i així, és d'ús força corrent.

*tapet

Tapete és evidentment un castellanisme, i la pronúncia popular de les dues es com a es ho referma, però no és sinònim de cobretaula (que és on remet l'adaptació tapet del dicc. normatiu). La definició en castellà, tant al DRAE com a l'enciclopèdia Espasa-Calpe, és "Cubierta de hule, paño u otro tejido, que para ornato o resguardo se suele poner en las mesas y otros muebles", i en català també té aquest ús, p.ex. com a protecció de respatllers i braços de butaques entapissades, tradicionalment de ganxet o de puntes.

L'adaptació tapet és un castellanisme camuflat i desafortunat que sempre em fa pensar en un tap petit i en res més. En Coromines en diu, al DECat, s.v. tapís: "Tapet en català és en realitat un castellanisme [...], com ho prova ja el fet que generalment es deia tapétẹ i la forma descastellanitzada feia i fa riure com a equívoca" (VIII, 300a17-21).

Al CTILC apareix tapete utilitzat per en Santiago Rusiñol i la Víctor Català, entre altres, aquesta també amb el diminutiu tapetet.

-Al dicc. català-castellà-llatí-francès-italià de la impremta Torner del 1839: "TAPETE. s. m. Cuberta que se posa á las taulas, còfres y altras cosas. Tapete. Tapetum mensae; aut areae operiendae. Tapis. Tappeto."
-Al dicc. Figuera (1840): "Tapéte, m. Tovâyas per tâula de escríurer, etc. "
-El dicc. Aguiló cita tapete ("castellanisme") d'un inventari de Cervera del 1789.

Si l'objecte cobreix una taula sense estar-hi enganxat sí que equival a cobretaula, mentre que el cobertor fix d'una taula de billar és un feltre. Per a altres mobles, com sofàs o butaques, es pot dir macassar, o bé funda. Els dels respatllers en concret també es poden dir reposacaps, tot i que aquest terme és més corrent en el sentit del petit coixí individual que sobresurt del respatller dels seients de cotxe.

En un registre col·loquial, de totes maneres, m'estimo més la realitat de tapete que el castellanisme dissimulat tapet.


redoble

Amb el sentit de 'repic de timbal' no apareix al DIEC2 ni al GDLC. Tampoc al Termcat. No trobo que en diguin res l'ésAdir, Silencis del DIEC ni Neolosfera; ni tampoc fonts més antigues com GEst, dicc. López del Castillo o Del català incorrecte...

Sí DCVB, DECat i DDLC amb cita d'en Joan Sales. És un dels molts termes esmentats per en Martí Freixas Cardona al seu TFG La neologia formal en la premsa escrita en català (2016), que encapçala amb un significatiu epígraf de la Montserrat Roig: "Les paraules no es poden tancar dins d’una gàbia. Volen soles."

Cites al CTILC: Antoni Careta (el dels "barbrismes"), Francesc Pelagi Briz, Pitarra, Josep Pous i Pagès, Narcís Oller, Joan Alcover, Adrià Gual, Agustí Bartra, Blai Bonet, Baltasar Porcel, Rodolf Sirera, Pau Faner, etc.

És una formació normal en català, encara que l'hagi pogut afavorir la influència del castellà.

donar llargues

Al DCVB, allargues remetent a allargos, on hi ha cita de l'Emili Vilanova. Al DIEC2, donar allargues a una cosa remetent a donar allargs a una cosa. Al DDLC, íd. respecte a la parella allargues/allargs però amb la diferència que consigna l'ús de llargues amb aquest sentit de 'dilació', amb una cita del 1974 i una de la Víctor Català del 1951.

Al DDLC, una cita del 1912, una del 1929 i una de la Maria-Antònia Oliver, entre altres.

D'ús corrent. Contracció normal, que no és forçós que sigui per influència del castellà. A Del català incorrecte... d'en Solà trobo que en Joan Bardina (c. 1907), dintre de la seva llista de "barbarismes", desaconsella dilació i aconsella en canvi la parella llargues/allargues.

allargo

Diria que és la forma espontània més popular amb el sentit de 'cable elèctric suplementari amb connectors per fer arribar el corrent més enllà d'on hi ha l'endoll de paret'. Amb aquest mateix sentit també m'és familiar allarguis d'Osona, una variant que en Coromines inclou al DECat com a terme de modistes amb el sentit de 'marge en una vora d'un vestit' o altres de semblants. Amb aquest sentit tèxtil la norma només admet allargs, però el DCVB també inclou allargos.

Al DDLC, allargo remet a allarg, però quasi totes les cites de l'entrada allarg són amb o, tant en sing. com en pl.

La Viquipèdia inclou el neutre allargador elèctric, i el Termcat allargador a seques.

El dicc. d'en López del Castillo només recull allargador, que en el seu moment havia inclòs el Gran Larousse Català i prou. El GEst no en diu res

És més que dubtós que allargo subst. sigui un calc del castellà. Pot ser una simple reducció del plural al singular, a l'estil de trasto o de misto, en què la o fa de crossa fonètica per evitar una acumulació seguida de consonants difícils de pronunciar (-sts, -rgs). També es podria tractar d'una substantivació de la primera persona del singular del verb allargar (allargo), o bé d'una contracció d'un imperatiu allarga-ho (allarg'ho). En tot cas, és un fet que el DRAE no inclou alargo com a substantiu en cap accepció.

En Josep-Lluís Carod-Rovira ja ho comentava en un article publicat a Nació Digital el 9-IV-2015: "He cercat el mot al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i no hi apareix. Sí que, en canvi, surt al diccionari dialectal Alcover-Moll, si bé només en la forma plural: "allargos". I ho defineix com “allò que serveix per a allargar una cosa”. Ja se sap que els diccionaris, a totes les llengües del món, contenen alguns mots inexistents, vull dir que són el resultat d’algun error o un simple caprici d’algun filòleg, sense cap arrelament a la comunitat lingüística i, contràriament, deixen de figurar-hi paraules que són ben vives i usuals entre els parlants i que no sempre són, necessàriament, un barbarisme procedent d’un altre idioma. He mirat el diccionari de la Real Academia i “alargo” no hi apareix si no és com a primera persona del present d’indicatiu del verb corresponent, exactament igual que en català, però no pas com a substantiu. Per aquests verals, però, sempre hem dit “allargo” al bocí de cable elèctric que fem servir quan, en no poder arribar a l’endoll amb el cable de l’aparell que hi volem connectar, perquè fem curt, ens en cal un altre per accedir al corrent elèctric."

mutar

A l'IEC li costa tant canviar en algunes coses que encara no ha incorporat el verb mutar 'sofrir una mutació' (GDLC), 'patir una mutació' (DDLC). Cites al DDLC i al CTILC a partir del 1972.

mono 'peça de vestir'

Especialment de mecànic o de pilot de cotxe, de moto o d'avió. No és clar que hagi de ser inadmisible amb el sentit de 'granota'. No n'he seguit la història, però aquest "mono" podria ser una abreviatura com la dels reproductors musicals monofònics coneguts popularment com a mono (DIEC2).

En portuguès en diuen monopeça, tot i que és veritat que en portuguès del Brasil en diuen macacão (literalment 'mico gros'). Això abonaria que l'origen del terme fos per l'aspecte que adquireix la persona vestida amb aquesta peça de roba i no per les característiques de la peça com a peça única de vestir.

Sigui com sigui, és un fet que es diu molt, amb fonètica completament catalana (a diferència del terme acceptat que es refereix a l'equip musical). Al DDLC apareix (acc. 2) amb cita del 1974. Amb el sentit de 'vestit de submarinista', l'Antoni Ribera Jordà el fa servir en un relat publicat el 1954.

virtual

Al marge de la seva accepció més recent relacionada estrictament amb el món de les creacions de "realitats artificials" en l'àmbit audiovisual i informàtic, existeix el mer sentit de 'aparent' o 'figurat', que trobo a faltar al DIEC.

El GDLC sí que recull aquest sentit, ja des de l'edició en paper (acc. 1.3): "Que té alguna característica aparent (en contrast amb una de real o absoluta). Imatge virtual. Realitat virtual."

També al DRAE (acc. 3, esp. en física): "Que tiene existencia aparente y no real."

col-i-nap, colinap

No DIEC2, sí Fabra, sí DCVB.

Denominació primària de l'espècie Brassica napus subespècie rapifera, antigament Brassica oleracea var. napobrassica (que és com la defineix bé el Fabra), i denominació secundària de la col-rave (Fabra) o colrave (DIEC2), que és la col Brassica oleracea varietat gongyloides (abans caulorapa). El DCVB entra el terme només com a denominació d'aquesta última col, cosa que pot conduir a equívoc.

Blancaneus etc.


Recopilo aquí quatre dades que trobo disperses sobre la qüestió del nom de l'amiga dels set nans, que per la falta de concordança de nombre amb "blanca" adjectiu és tan poc formable en català com en castellà, però que podria ser vist com un nom propi compost (Blanca + Neus). [El nom propi Neus, en tot cas, procedent de Mare de Déu de les Neus (en plural també en cast., portuguès, anglès, francès, etc., procedent del plural llatí Maria ad Nives), no té discusió.]

El blog Eth susvelhant deth far hi dedica dues llargues entrades en què fa una detallada cronologia de les publicacions del conte en diferents llengües i dóna una justificació històrica del nom Blancaneus en català (). L'ésAdir se cenyeix a la forma normalitzada. En l'article Blanca com la neu que va publicar a La Vanguardia, en Magí Camps condemna la forma plural en català com a calc del castellà, relacionant-ho amb la tendència més gran del castellà als pluralia tantum (buenos días, nieves, funerales, etc.), i diu que el català "no és immune al contacte". El fet, però, és que els pluralia tantum també són propis del català, i no del tot infreqüents: Cabells, pantalons, faldilles (casos en què justament el cast. fa singular), noces/núpcies/bodes, estisores, etc.; i també aigües (residuals, pluvials, subterrànies, a banda de l'ús poètic) i neus, el plural que ha donat peu a aquesta entrada. Com a curiositat deixo aquí consignada l'existència d'una forma tradicional bon dies al camp i la muntanya d'Osona i altres bandes [encara viu al Collsacabra el 2017], probable romanalla del llatí bona dies (v. el que en diu en Coromines al DECat s.v. dia, esp. nota 2).

Com hem vist en el cas de l'advocació mariana, neus com a plurale tantum funciona internacionalment, i, a banda del nom propi femení, s'ha introduït en la nomenclatura biològica: lleopard de les neus, llebre de les neus. Tot i no ser una forma condemnable, aprofito per proposar els usos alternatius dels adjectius nival i blanc amb aquest sentit, a semblança dels termes perdiu blanca i perdiu nival aplicats a l'ocell Lagopus muta del nostre Pirineu i altres muntanyes.

*neutralitzar

Amb el sentit de 'avortar, frustrar, impedir', i també amb el de 'matar' en alguns casos, no està recollit al DIEC2, el GDLC ni el DDLC. Es tracta d'un calc de l'anglès, que l'utilitza com a eufemisme especialment en el segon cas, que s'ha introduït en els mitjans de comunicació sobretot amb referència a atemptats terroristes. Les accepcions ja incloses als diccionaris, però, i la força de les agències de premsa anglosaxones, faciliten molt la implantació del calc.

per cap concepte

Sinònim del normatiu en cap concepte (DIEC2). Apareix al GDLC al costat de la forma normativa, i fins i tot sembla preferible a aquesta perquè la sinonímia de concepte amb motiu permet perfectament l'ús de la preposició per.

L'opció sota cap concepte, calc de l'anglès, només està recollida pel DDLC. Tot i ser un calc no normativitzat, se'n serveix moltíssima gent, fins i tot lingüistes tan intransigents amb els calcs com en Gabriel Bibiloni: "un locutor que parli en català articulant la ela a l’espanyola (ela bleda) no hauria de ser admès sota cap concepte" (del seu blog, 19-II-2009)

*llistat

No acceptat amb el mer sentit de 'llista' excepte en el camp de la informàtica, tal com consigna el DIEC2. La fitxa de l'Optimot (llista o llistat?) és clara.

El sufix -at, de valor sovint col·lectiu --p.ex. veïnat i altres de més recents com professorat [Suplement Literari Costa, 1868, segons el DECat; Labèrnia amb el sentit 'conjunt de professors'] o alumnat [Alcover-Moll del 1968 segons el DECat]--, exigiria que el sentit correcte d'un hipòtetic llistat fos 'llista de llistes', però no és el sentit que se li dóna correntment.

Res al DCVB, al Fabra ni al DECat. Sí al DNV des del 2016 ("4. m. Llista, enumeració escrita de dades.").

El DDLC, en tant que diccionari descriptiu, ho recull amb el sentit de simple llista, amb una cita periodística del 1983.

Pel que fa al CTILC, totes les cites són d'aquest any o posteriors, també de publicacions periòdiques o bé de textos assagístics.

Una prova de l'arrelament profund d'aquest llistat és que l'utilitzen lingüistes i gramàtics reconeguts:
-Els pronoms personals (Júlia Todolí, 1998): "La segona interpretació emfàtica que s'atribueix als pronoms forts és la de llistat exhaustiu."
-Diccionari de sinònims de frases fetes (M. Teresa Espinal, 2004, que encapçala tots els annexos amb "Llistat" i no "Llista"): "Sigles corresponents a fonts lexicogràfiques 57 Abreviatures de categories gramaticals, relacions semàntiques i altres 58 Abreviatures de marcatge dialectal 58 Símbols 59 ANNEX 1. LLISTAT DE CONCEPTES HOMÒNIMS 61"

Pel que fa a les ocurrències a Google Llibres cercant per "un llistat", totes són també del 1984 endavant. La incorporació del terme en l'ús corrent de la llengua devia ser a partir d'aquestes dates, coincidint amb la generalització de la informàtica. Davant de l'anglès listing amb sentit informàtic es devia veure la necessitat de trobar-ne un equivalent unívoc i es va crear llistat, que poc després va incorporar el sentit de simple llista o enumeració per via popular.

La norma en condemna l'ús (encertadament, sobretot perquè és del tot innecessari), però l'ús es resisteix a la norma. És probable que el seu arrelament es degui al to "tècnic" que dóna als textos on s'utilitza. Segurament el més apropiat és tenir consciència del fet i mirar de no abusar-ne. A l'article "Tardor" (Ara, 23-IX-2016), el poeta Narcís Comadira assegura que llista s'està imposant a llistat, però jo no sóc tan optimista. I hi esmenta altres termes de pseudoespecialista que també condemna: "És la tardor! També ha començat ja la temporada de les tertúlies, a les ràdios i les televisions. Alguna cara nova, però en conjunt no hi ha sorpreses. Són els de sempre, dient el de sempre, afegint alguna pedanteria nova en el seu llenguatge. Per exemple: ara com ara la paraula comparació ha desaparegut del vocabulari. Tothom fa comparatives. Que no és cap substantiu, sinó un adjectiu. Es pot fer una llista (per sort ha gairebé desaparegut la paraula llistat!) comparativa, però una comparativa a seques, no. També per pedanteria s’ha imposat la paraula argumentari, que és un conjunt travat i articulat d’arguments. Però a les tertúlies es fa servir per designar un únic argument. Ni els poetes s’escapen d’aquesta pedanteria lèxica quan diuen que estan fent un poemari. Sempre s’havien fet llibres de poemes o reculls de poemes... Però poemaris! Una altra pedanteria actual és la utilització de la parauleta events. No poden dir esdeveniments?"

En Joan Costa Carreras en parla a l'article "Llista i llistat no són sinònims" (Llengua i Administració. Barcelona, núm. 38, març 1990, p. 3-4).

El DRAE té listado subst. incorporat com a llista (tot just des del 2014, però).

Fitxa a la pàgina web de la Fundación Guzmán Ariza: 
"listado, pero también lista  
13/3/2017
Aunque se ha admitido recientemente el uso del vocablo listado con significado equivalente a lista, conviene no abusar de su empleo para referirse a la enumeración de personas, cosas, cantidades, etc.
En los medios de comunicación dominicanos es casi universal el uso de la palabra listado en sustitución de la sencilla lista, como se aprecia en los siguientes ejemplos: «Enviaron el listado de los estudiantes», «Cuando fue a votar se molestó porque no apareció en el listado», «Los urbanos dominan listado de los temas más populares en algunos países», «Listado de ganadores de la 89 edición de los Óscar» y «Adulteraron el listado de miembros de la comisión política».
En principio, listado es el participio del verbo listar y hace la función de adjetivo que, aplicado a persona, significa ‘alistada, sentada o escrita en lista’ y, dicho de una cosa, que ‘tiene listas («Una tela listada»)’. Por su uso extendido como sinónimo de lista,  la última edición del  Diccionario de la lengua española ha agregado una tercera acepción que admite que listado pueda emplearse también con el significado de lista. No obstante, que se haya dado a listado este nuevo significado no implica que deba aniquilarse la palabra lista de nuestro vocabulario, especialmente si hemos de seguir una de las reglas de oro del buen escribir:  «Nunca uses una palabra larga si puedes usar una corta que signifique lo mismo».
De manera que, en los ejemplos citados, se habría podido escribir «Enviaron la lista de los estudiantes», «Cuando fue a votar se molestó porque no apareció en la lista», «Los urbanos dominan la lista de los temas más populares en algunos países», «Lista de ganadores de la 89 edición de los Óscar» y «Adulteraron la lista de miembros de la comisión política»."