En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu
assecador(a)
Dit això, el mal ús del verb, i sobretot del substantiu aplicat als aparells que serveixen esp. per eixugar la roba o els cabells, ha fet tant camí que és pràcticament impossible tirar enrere. L'intent d'introduir eixugacabells, construït segons el patró de eixugamans, i incorporat al GDLC, la GEC i altres obres de consulta, no ha fet recular assecador de cabells, assecador de mans ni assecadora de roba, entre altres.
Encara que només fos de forma testimonial, estaria bé que el DIEC2 incorporés eixugacabells, i fins i tot ho posés com a entrada principal, i deixar que l'ús decidís (encara que la cosa sembli estar dada i beneïda)
*Bibiloni: Quan l’autoritat s’asseca, 20-IV-2005, i Que la llengua no s’assequi, ni el seny dels seus responsables, 17-X-2005, on es queixa també del fet encara més greu que s.v. assecar no s'hagi suprimit l'ex. Poseu la roba estesa al sol perquè s’assequi (que encara hi és el 10-VI-2017 tot i les modificacions que s'han fet al dicc. normatiu des d'aleshores).