Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

¿contar o explicar?

A les proves de correcció d'una traducció m'han canviat un explicar per un contar. En el meu idiolecte (català central, especialment de Barcelona i Osona), contar amb el sentit de 'relatar, narrar, explicar' és absolutament estrany, i el sento com a castellanisme, o en tot cas em fa mal a l'orella.

És cert que, amb -mpt- o amb -nt-, era freqüent amb aquest sentit en temps medievals, i que continua sent d'ús natural a bona part del domini (esp. valencià i balear); com també és un fet que molts escriptors moderns (Verdaguer, Carner i un llarguíssim etcètera) l'han incorporat a la llengua literària. Tot i així em continua fent mal a l'orella.

Algun altre comentari o fet relacionat amb aquesta percepció:
-No puc contar
-Explicar/contar (WordReference Forums)
-A l'ed. crítica de Sense anar tan lluny d'en Pere Calders, canvi d'un explicar del manuscrit per un contar

M'imagino que, almenys en part, contar ha fet fortuna per la possibilitat que té de desfer equívocs sobre els sentits 'relatar, narrar' i 'exposar amb paraules clares, aclarir' de explicar, però és una situació hipotètica en què jo no m'he trobat mai, ni en una conversa ni fent una traducció.

P.S. A l'acc. 1.1 de explicar del DIEC2 s'encabeixen exs. amb tots dos sentits: Explicar un passatge obscur i Explicar una anècdota. El DDLC, com de costum, precisa més; v. acc. 1, acc. 5a i acc. 5b. Aquesta última és la que correspon pròpiament a 'contar', i inclou cites d'en Rovira i Virgili i d'en Josep Pla