Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

només que (loc. adversativa)

Res al DCVB ni al DIEC2; tampoc al GDLC, on només apareix solament que amb valor condicional.

Aquest valor condicional és l'únic que incorporen les gramàtiques tradicionals, incloent-hi la GCC d'en Joan Solà et al. [M'haig de mirar encara la nova gramàtica de l'IEC per veure si se'n parla.]

És amb valor adversatiu, en canvi, que apareix al DDLC, amb dues cites (una d'en Sagarra), un valor que jo diria que actualment és molt més d'ús que el condicional. L'he vist utilitzat per en Joan Solà mateix en algun article seu.

Es tracta d'un equivalent del sinó que adversatiu, com explica Carles Riera a l'apartat D i últim del seu article "A propòsit de les partícules sinó, sinó que, si no" publicat a Llengua Nacional 87, un sinó que que ell anomena "correctiu": "A. Jané observa que, en exemples com els següents, el significat de sinó que s’ajusta més al de el que passa és que que no pas al de si no fos que. Vegem, doncs, el sinó que correctiu, equivalent a només que, només és que, faig la reserva que, el que passa és que, si no fos que. Exemples:[...]"