Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

pastoril et al

De estudiantil, en Coromines diu al DECat: “estudiantil o estudiantí [Lab. 1839] o *estudiantesc és necessari (per més que el DFa. i AlcM els excloguin tots tres i no veig per què hem de rebutjar el primer, que ja era ben usual a Barcelona c. 1915 almenys, cf. professoral, que tothom admet [...]).” (III, 812a13-18) Això ha canviat una mica: el mot ja apareix al DIEC.

Pastoril, en canvi, una variant de pastoral en què en Coromines veu un matís diferent, continua sense ser-hi. Al DECat es diu: “[1617] data d’una obra clàssica de la nostra llengua, el Llibre dels Secrets d’Agric., Casa Rústica i Pastoril, de Miquel Agustí, nadiu de Banyoles, i prior del Temple de Perpinyà; ja DTo. 1647, Lab. 1840-88, DFgra. etc., mentre que pastoral no es registrà fins a Lacav.; és necessari, perquè expressa un matís diferent del de pastoral: ‘propi de la vida ramadera, pecuària de les pastures i pasturatges o dels prelats’, mentre que pastoril és ‘propi de la manera de ser i viure dels pastors’. Encara que vagin decidir ometre’l alguns dels ultrapuristes de princ. S. xx [...], amb el pretext del pastorívol creat per Verdaguer, i no l’hagi restablert Fabra, no crec que hi hagi raó per condemnar-lo [...]. Igual que l’I. E. C. va restablir juvenil al costat de jovenívol, amb matís diferent (a iniciativa de J. M. de Casacuberta i del qui signa), convindria restituir-nos pastoril, que han seguit usant els més bons escriptors com Russinyol [...]. El matís estilístic o semàntic fa ben compatible la convivència distingida dels tres mots, pastoril, pastoral i pastorívol, en una llengua il·lustre, i alhora popular i culta, com la nostra.” (VI, 382a30-b8)

Al CTILC, cites de: Sanchis-Guarner, Pla, Folch i Torres, Apel·les Mestres, Pous i Pagès, Dolors M;onserdà, Josep M. Obiols, Rusiñol, Alfons Maseras, Prudenci Bertrana, etc. A moltes de les cites s'aprecia la diferenciació de matís que remarca en Coromines.