Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

sobre la tauromàquia

És curiosa i contradictòria la resistència de les autoritats lingüístiques a admetre els termes taurins en la seva forma castellana, tenint en compte que es tracta d'un costum espanyol tan tricentenari com Felip V. De la mateixa manera que molts termes del ballet s'han mantingut en francès o lleugerament adaptats, o que la denominació de molts noms d'esports anglesos ha sofert l'adaptació gràfica indispensable (futbol i un llarg etcètera), no s'entén que no s'hagi de seguir un criteri semblant respecte als termes de la tauromàquia, i més encara quan es tracta d'un costum forani al qual Catalunya ha mostrat tant de rebuig últimament. És una qüestió sobre la qual l'any 2009 en Gabriel Bibiloni ja en va fer un interessant article (Rellonejador) en què denunciava els calcs adoptats especialment pel Termcat, però no trobo fora de lloc insistir-hi ara perquè veig que el Termcat es manté impermeable a les crítiques per més fonamentades que siguin.

Corrida apareix al GDLC, però encara no al DIEC2. A cap dels dos hi apareix, per exemple, novillada, un terme que tant en francès com en rus es diu igual (novillada i Новильяда) mentre que el nostre bilingüe cast.-cat. ho tradueix correguda de jònecs i l'inefable Termcat correguda de toros novells. Al CTILC apareix una cita valenciana amb novillá del 1912, i per internet localitzo un cartell de la Monumental del 1916 en català amb novillada. Ja apareixia al dicc. Labèrnia (1840)

Tots dos termes, corrida i novillada, apareixen tant al DCVB com al DDLC.

No és qüestió de fer-ne una llista, però sí de deixar constància d'una normalització pendent