Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

tinglado

En Coromines el consigna al DECat com a castellanisme i remet al seu dicc. etimològic castellà. Apareix al DCVB, tant en el sentit propi de 'magatzem portuari o d'un mercat' com en els sentits figurats de 'embolic, merder' o 'maquinació'.

Tot i que tradicionalment se l'ha condemnat com a castellanisme (i encara més pel fet de ser acabat en -o), és un fet que s'ha utilitzat i encara s'utilitza. El GEst, amb el DCVB com a referència principal, el reclamava el 1992.

El DDLC n'inclou sis accs. diferents (amb una cita de la Maria-Antònia Oliver en l'acc. 'magatzem portuari'). Cites al CTILC: Oller, Bertrana, Rusiñol, Sagarra, Pla, Ferran Torrent, etc.

El blog Neolosfera en té fitxa (tinglado). Per la seva banda, l'ésAdir l'accepta amb limitacions: "Ús restringit (lleng. col·loquial) en el sentit de trama, embolic, enrenou, etc. / Admès, com a ús general, en el sentit de cobert 'instal·lació amb una coberta per tenir-hi mercaderies i materials': Els tinglados del port de Barcelona"

En el sentit de 'magatzem dels molls' existeixen, com a possibles equivalents: (1) dipòsit (dels molls) com a forma tradicional, i (2) docs com a subst. plural o col·lectiu, de l'anglès dock(s), comentat per en Coromines al DECat i inclòs per en Fabra al seu dicc. i actualment al DIEC2 (un ex. més de la doble mesura a l'hora d'admetre estrangerismes entre les nostres autoritats lingüístiques).


P.S. D'una entrada d'un blog (tinglado | mot a mot) copio:

"Actualment no és ni al DIEC ni a l’Enc. Cat. però si que el recull l’Alcover.
 '1. Cobertís gran destinat a magatzem o a defensar de la pluja mercaderies, màquines, peces de recanvi o persones en un moll, en un mercat, etc. Tot el tinglado ocupava el fons ombrívol d’un hort d’un dels carrer del Poble-sec que s’enfilen a la muntanya, Josep Pla, El Quadern Gris p. 277. Enratjolen es tinglados de Plassa, Roq. 48.'
Tinglado 1, Tinglado 2, Tinglado 4: antics tinglados del Moll de Costa de la ciutat de Tarragona que s’han reconvertit en espais per acollir exposicions d’art i altres manifestacions  culturals. Al següent document hi trobareu la descripció arquitectònica dels tinglados de Tarragona i la següent explicació: El moviment de les mercaderies portuàries implicava la necessitat de disposar d’uns locals amplis per al emmagatzematge dels productes. Es tractava d’edificis de tipologia industrial. L’estructura destacava per l’ús del ferro fos. Amb la generalització de sistema de descàrrega mecànica utilitzant grues, significà l’enderroc o el desmuntatge dels obsolets “tinglados” en la majoria dels ports de l’Estat. A Tarragona es traslladaren l’any 1913.
També hi ha tinglados reconvertits en sales de concerts al port de València [...]"