Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

voràgine

No DIEC2, no DCVB. No GDLC en paper ni GEC en paper, però sí a tots dos on-line. Sí al DDLC, que inclou dues de les quatre citacions del CTILC (d'entre el 1929 i el 1964).

Al DECat només es parla de voraginós "derivat del ll. vorago, -ginis, 'abisme engolidor'." (IX, 396b47-49).

D'ús força corrent en llenguatge periodístic. Incorporat a l'ésAdir.

zènit

Crec que s'hauria d'admetre al costat de la forma aguda. Zènit és utilitzat pel meteoròleg Eduard Fontserè, Joan Amades, Víctor Català, Rafael Tasis, Sanchis Guarner (CTILC).

Diria que és la pronúncia espontània general. En puc donar fe pel català central, i la inclusió que en fa en Sanchis Guarner a la Gramàtica valenciana abona el mateix ús per al País Valencià.

En castellà ens tornen a passar la mà per la cara en tolerància: al DRAE apareix en quatre formes (cenit [forma principal], cénit, zenit, zénit).

mitocòndria

Cas semblant a bactèria.

Ni la forma masculina ni la femenina no apareixen al DCVB. El GDLC, ric en termes científico-tècnics, recull en canvi totes dues formes. El DIEC2 només recull la masculina, forma que estranyament és absent al DDLC, on només hi ha l'entrada de la forma femenina.

Masculí en italià i basc (i implícitament en anglès: mitochondrion). Femení en castellà i resta de llengües penínsulars (gallec, portuguès), i també en francès.

vitriòlic


Sentit propi i fig. No DIEC2 però sí DCVB, DECat, Labèrnia 1840, DDLC

apel·latiu nm

Absent com a subst. al DIEC2, però d'ús corrent, almenys ja des de la dècada del 1930. Al CTILC trobo que l'utilitzen: Lluís Nicolau d'Olwer, Joan Estelrich, Jordi Rubió i Balaguer, Rafael Tasis, Joan Veny, Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Xavier Fàbregas

¿Quina hora és? (cat. central)

"La manera popular de designar l’hora és una cosa de què pot vantar-se el català; ella ens permet de precisar molt l’hora sense necessitat de recórrer a una unitat fraccionària més petita que el quart, puix que tenim, al costat de les expressions un quart, dos quarts i tres quarts d’una, les expressions mig quart, un quart i mig, dos quarts i mig i tres quarts i mig d’una. Per això creiem que havem de rebutjar, com a supèrflues, les expressions les dotze i mitja o la una menys quart."

Pompeu Fabra, Converses filològiques, núm. 630 (3-II-1925)

verdader

"[...] Semblant cosa cal dir de verdader i vertader. Ambdues formes presenta aquesta paraula en els escrits antics, de les quals verdader és la corrent ara a Catalunya i vertader la usual a Mallorca. Voler fixar-ne una només com a normal, és ésser més estrets que els clàssics. Deixem, doncs, que cadascú l'escrigui com la pronuncia, que els catalans no direm pas cap castellanismes usant verdader."

(Josep Calveras, Civtat núm. 7, p. 143)

estatalitat

'condició d'estat'. No DIEC2, no DGLC, no DDLC. Diferent de estatalisme. Estatocràcia (GDLC) podria coincidir-hi si el sentit és pejoratiu. D'ús periodístic (diari Ara). Agafat segurament de l'anglès statehood, que en algun cas equival a 'independència (com a estat)'.

sèquia

És la pronúncia pròpia del català oriental (DECat, VII, 830a30 i 830a42-44); també a Àreu i vall de Cardós (VII, 830b2-3) i en altres punts de l'extrem NO (Areny, Grist, Sorpe, Isavarre, VII, 831a69)

insincer, insinceritat

DCVB, DECat, DDLC, però no DIEC2. Sí al Gran Larousse català (segons dicc. López del C.). Al DECat hi diu "insincer, insinceritat [DFa.]", però al meu Fabra no hi trobo cap dels dos mots. No m'ha vagat de mirar si en alguna ed. anterior hi apareixia, i algun Aramon ho va suprimir més tard.

Perfectament formable, i utilitzat per autors reconeguts (CTILC): Rubió i Balaguer, Boix i Selva, Ramon Turró, Joan Estelrich, Prudenci Bertrana, Pere Coromines, Gabriel Alomar, López-Picó, Sagarra, Josep Pla, Enric Valor, Anna Murià, Joan Fuster, etc.

trampós, -osa

Referit a una situació, una afirmació, etc. Res a DIEC2, DCVB, DECat ni tan sols DDLC. Al CTILC, amb aquest sentit: "promeses tramposes" (al Hamlet d'en Magí Morera Galícia); "cor trampós" (Gabriel Ferrater); "situació tramposa" (Maria-Aurèlia Capmany)

totterreny, tot-terreny

Amb el sentit 'resistent' i 'apte per a tot' (un telèfon mòbil, un treballador incansable amb moltes facetes, etc.). No DIEC2, sí DDLC però només amb el sentit de 'vehicle 4x4' (sense el guionet). Útil com a equivalent de l'anglès workhorse (literalment 'bèstia de càrrega')

alcohol de cremar


Terme tradicional popular aplicat al ‘metanol’ encara que el GDLC el defineixi diferent de l’estàndard ‘alcohol de fusta’ que recull a continuació, acc. 6 alcohol

sobradament

DDLC. CTILC amb profusió de cites (Apel·les Mestres, Oller, Sagarra...)

vèncer

"Decantar o inclinar una cosa, fent-li perdre la línia recta en què es troba [DGMG, DLCL, DEBJ]." (DDLC)

Aquesta és l'única referència que trobo als diccs. que consulto (DDLC, DIEC2, DCVB, DECat). No sé quin abast territorial té, però l'aparició al dicc. d'en Martí i Gadea (DGMG) indica que a València també s'usa. A mi m'és conegut col·loquialment de Barcelona ("Vigila aquesta barana, que no és ferma i pot vèncer"), amb valor absolut i en un registre familiar. També té una certa antiguitat: el dicc. d'Esteve-Bellvitges-Juglà (DEBJ) és del 1803.

En trobo alguna referència recent:

Gasherbrum II: Expedició «Cinc Segles» de la Universitat de València 

Rosa Real Soriano, ‎Javier Botella de Maglia - 2001

El pes de la motxilla em va vèncer cap enrere i... «Ai!, el meu muscle, el meu muscle!» -vaig començar a cridar mentre queia sense que els altres, ni jo mateixa, ...

promesa


'Persona que promet'. Sentit no recollit als diccs. habituals, sí al DDLC

repetitivitat


No DIEC2 ni DDLC

un pretèrit predilecte d'en Coromines

"No notat durant llarg temps i per tant no consignat en les gramàtiques, el fet és que el català modern posseeix, en el mode subjuntiu, un pretèrit perifràstic corresponent al pretèrit d’indicatiu, tan conegut, format amb l’auxiliar vaig i l’infinitiu del verb que es conjuga. El pretèrit de subjuntiu corresponent al d’indicatiu vaig cantar, és vagi cantar: «Encara que no vagi assistir-hi, el seu pensament era entre nosaltres.»"

Pompeu Fabra, Converses filològiques, núm. 658 (5-V-1925)

catalogar


‘classificar’ (acc. relativament corrent, no DIEC2 però sí DDLC accs. 1a, 1b i 1c)