Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

derrogar, errogar

Dues sordes més encara grafiades com si s'haguessin de pronunciar sonores. Segons la nova ortografia, erradicar passa a ser correcte (i a conformar-se finalment a la pronúncia correcta); errogar, en canvi, no s'admet. Tampoc derrogar, tot i que al costat seu hi ha arrogar-se, irrogar i prorrogar.

N'hi ha per tornar-se boig. Figura que aquestes divergències "aparents" són per respecte al llatí: erogar i derogar vénen de erogare i derogare, mentre que arrogar-se i irrogar vénen de arrogare i irrogare. Però prorrogar ve de prorogare! I prerrogativa, també de la família i igual de culta, ve de praerogativa. ¿L'usuari corrent de la llengua ha de conèixer aquestes minúcies? El respecte al llatí passa per sobre de la consideració a l'usuari de la llengua. ¿Per què l'auctoritas es resisteix a posar-nos les coses fàcils?