Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

en desbandada

Variant de la locució normativa a la desbandada.

Ocurrències al Google Llibres: "Va reeixir a aplegar els pirates en desbandada" (Baltasar Porcel, 1995); "de manera que tothom, espantat, fugiria en desbandada" (Pep Coll, 1978); "perseguint carlins en desbandada" (Ferran Sánchez Agustí, 1996); "fugien en desbandada" (Francesc Grau, 1981); etc.

Al marge d'aquests quatre exemples, la formació de la locució sembla natural a partir de frases en que en + desbandada apareixen juntes però no soldades com a locució, sinó més aviat amb la preposició acompanyant algun verb que la regeix, com ara "la retirada va acabar en desbandada"; o bé a partir d'altres tipus de frases en què la variant a la desbandada és igualment inviable, com ara "Les certeses venidores han acudit a mi en desbandada indòmita".