Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

¿a ulls veients?

És cert que és una locució recollida a tots els diccs. de consulta habitual (DCVB, Fabra, DIEC2, GDLC), però sempre l'he vist com d'ús estrictament literari, sense vida en la parla natural, i de forma sospitosament anàloga al cast. a ojos vistas. El Balbastre recull una forma encara més sospitosa (a ulls vistents).

No n'he trobat cap ocurrència anterior a mitjans del segle XX. Al CTILC només n'hi ha quatre cites (la més antiga, del 1965, en el moment de la insegura represa de l'edició en català).

Al Google general (cerca en català) només hi ha 52 ocurrències, una xifra molt baixa que trobo significativa.

El Rodamots l'inclou sense comentaris, amb la cita d'en Joan Fuster que ja apareix al CTILC i una d'en Jesús Moncada.

Al DECat en Coromines no en diu res, com si per a ell la locució no existís.

fruits secs

'avellanes, ametlles, panses, anous, etc., crues o torrades'. És com ho he dit i ho he sentit dir habitualment des de sempre, no fruita seca.

El DIEC recull l'exemple fruites seques s.v. fruita, i defineix tant ganyip com postres de músic dient que són un aliment compost de "fruita seca".

Etimològicament, i també tradicionalment en català, fruit té un sentit individual i fruita un sentit col·lectiu, fins al punt que la forma tradicional d'anomenar una taronja, una poma, etc. per menjar com a postres és "una peça de fruita", de manera que el plural "fruits" és perfectament defensable en tots els casos.

Amb això n'hi hauria d'haver prou perquè no es pogués dictaminar que fruita seca és correcte i fruits secs no. Tots dos són termes idiomàtics, i per tant no se n'ha de preterir cap dels dos.

Al DDLC "fruits secs" apareix en cita d'en J.V. Foix, i al CTILC n'apareixen infinitat d'ocurrències, moltes de llibres d'agricultura i d'alimentació, almenys des dels anys trenta del segle XX.

La fitxa de l'Optimot (fruits secs, fruites seques o fruita seca?) és, com moltes, purament impositiva i completament mancada d'arguments.

Més referències:
-Al blog Articles sobre llengua catalana, amb més reflexions que la fitxa de l'Optimot però remetent-se a la pontificació del Termcat (que les fa de l'alçada d'un campanar):Més coses sobre fruits secs, fruites seques i fruita seca
-Al blog Silencis del DIEC: "fruit sec m. [generalment en plural] Fruit comestible sense polpa, que té closca i no conté gaire aigua, com ara les ametlles, avellanes, nous o pinyons. (DSFF en part) Sempre que vaig d’excursió agafo quatre fruits secs." [DSFF: Dicc. sinòn. i frases fetes de la Teresa Espinal]

La forma fruits secs la fa servir normalment el diari Ara, que té l'Albert Pla Nualart com a lingüista.

En definitiva, crec (i l'etimologia i l'ús ho avalen) que fruits secs és correcte, i per tant normatiu, com a antònim tant de 'fruita fresca' com de 'fruits carnosos'. Darrere aquesta volguda distinció (fruita seca
fruita fresca i fruits secs fruits carnosos) sembla haver-hi la característica obsessió per allunyar-se sistemàticament del castellà, aquesta vegada sense motiu clar.

viking, vikinga

Encertadament incorporat al DIEC2. Encara accentuada com a plana al dicc. de l'Enciclopèdia, etc., però segurament s'acabarà normalitzant a tot arreu.

La forma plana també era invariable, de manera que per anomenar una embarcació d'aquesta cultura s'havia de dir "nau víking". La dinàmica natural, però, era que per anomenar una persona del sexe femení d'aquest grup se'n digués "una vikinga", de cap manera una "víkinga" esdrúixola, o bé "nau vikinga" (que el DIEC incorpora en forma d'exemple).

tetrabric

És la forma més natural d'anomenar aquest tipus d'envàs, només admès com a bric als diccs. (¿potser perquè Tetra Brik és marca registrada?)

Admès per l'ésAdir.

grafiti

La forma més natural de dir-ho.

Abonat per l'ésAdir, amb explicació raonada: "'Pintada (de dibuixos, textos o firmes) feta generalment sobre una paret en llocs públics.' Amb aquest significat, optem per aquesta adaptació (anàloga a la del terme espagueti) a partir de l'italià plural graffiti, més habitual en el seu àmbit d'ús que la forma grafit."

El DRAE inclou totes dues formes (grafiti/grafito), amb grafiti com a entrada principal.

ultra- ≠ super-

El DIEC recull només els sentits tradicionals 'més enllà de' i 'en grau excessiu', però la probable influència de l'anglès ha fet que s'estengui el mer valor superlatiu. El DIEC mateix ja inclou, a causa d'aquest ús, algun terme amb aquest sentit, com ultralleuger.

D'aquest ús ja en parla la GCC (volum 1), p. 796, on, després d'haver-se referit a l'ús superlatiu del prefix super-, diu: "Els prefixos ultra- i extra- també poden tenir valor superlatiu quan s'adjunten a radicals adjectivals (ultracurt, ultralleuger; extrafort, extrasuau), i durant algun temps es van fer servir amb una certa profusió en el llenguatge juvenil (ultrabò, ultrasimpàtic, extrafort).14" "14 Recordem la publicació de l'article de Quim Monzó l'any 1987, Superultraautentiquíssim, que posa de manifest l'extensió de l'ús d'aquests dos prefixos durant una època."

 

Deixant de banda algun altre cas en què l'ús superlatiu d'ultra- està introduït, l'ús natural tradicional continuen sent les fórmules amb molt o moltíssim.

pluri- ≠ multi-

Només com a simple apunt. En principi, semblaria que el prefix pluri- conté un matís de 'diversitat en la unitat' absent al prefix multi-, que més aviat té un sentit de mera quantitat.

Trobo reflexions sobre aquesta diferència de matís, amb variacions i amb connotacions político-culturals, en uns quants escrits respecte al francès i al castellà.

No en sé trobar res a la GCC. No m'he mirat la GIEC.


*remodelar i derivats

Terme comodí recent molt introduït en llenguatge periodístic i tècnic (obres i construccions), que sovint és mer sinònim de termes més tradicionals com refer, renovar, fer obres de renovació o reformar, que crec que no haurien de quedar relegats.

No Fabra ni DECat, i DCVB només amb el sentit literal de 'tornar a modelar'. Sí al DIEC2. Les primeres ocurrències que consigna el CTILC són de c. 1976-1978.

Es podria considerar una mera ampliació de sentit del remodelar del DCVB, però crec més aviat que és un calc de l'anglès remodel. En tot cas, en poc temps ha envaït un camp semàntic que no tenia tradicionalment, com una espècie invasora.

agafar 'contractar'

Aquesta accepció de agafar no apareix al DCVB ni, curiosament, al DDLC. Amb aquest sentit sí que apareix al GDLC en paper a l'acc. 6 amb exs. clars, però estranyament definit "Adjuntar-se, prendre", una definició que el DIEC imita ("Adjuntar-se"). Si mirem el Fabra, veiem que a l'entrada adjuntar apareix l'ex. "Li van adjuntar dos col·laboradors", que és segurament d'on surt aquest adjuntar-se pronominal que té tot l'aire de ser inventat, i que crec que convindria substituir al dicc. normatiu per la definició que poso al títol.

Posteriorment, el GDLC ha filat més prim, i a la versió on-line hi apareix: "6 tr 1 Adjuntar-se (algú) com a company, ajudant, auxiliar, etc.; prendre. Agafar algú per guia, com a guia. 2 Contractar per a un servei; prendre. Agafar minyona, xofer, secretari."

trampós (cosa)

En expresions com "Això és trampós" o "Una decisió tramposa". Accepció no inclosa als diccs. que consulto; tampoc al DRAE. Tot i així, és d'ús força corrent.

*tapet

Tapete és evidentment un castellanisme, i la pronúncia popular de les dues es com a es ho referma, però no és sinònim de cobretaula (que és on remet l'adaptació tapet del dicc. normatiu). La definició en castellà, tant al DRAE com a l'enciclopèdia Espasa-Calpe, és "Cubierta de hule, paño u otro tejido, que para ornato o resguardo se suele poner en las mesas y otros muebles", i en català també té aquest ús, p.ex. com a protecció de respatllers i braços de butaques entapissades, tradicionalment de ganxet o de puntes.

L'adaptació tapet és un castellanisme camuflat i desafortunat que sempre em fa pensar en un tap petit i en res més. En Coromines en diu, al DECat, s.v. tapís: "Tapet en català és en realitat un castellanisme [...], com ho prova ja el fet que generalment es deia tapétẹ i la forma descastellanitzada feia i fa riure com a equívoca" (VIII, 300a17-21).

Al CTILC apareix tapete utilitzat per en Santiago Rusiñol i la Víctor Català, entre altres, aquesta també amb el diminutiu tapetet.

-Al dicc. català-castellà-llatí-francès-italià de la impremta Torner del 1839: "TAPETE. s. m. Cuberta que se posa á las taulas, còfres y altras cosas. Tapete. Tapetum mensae; aut areae operiendae. Tapis. Tappeto."
-Al dicc. Figuera (1840): "Tapéte, m. Tovâyas per tâula de escríurer, etc. "
-El dicc. Aguiló cita tapete ("castellanisme") d'un inventari de Cervera del 1789.

Si l'objecte cobreix una taula sense estar-hi enganxat sí que equival a cobretaula, mentre que el cobertor fix d'una taula de billar és un feltre. Per a altres mobles, com sofàs o butaques, es pot dir macassar, o bé funda. Els dels respatllers en concret també es poden dir reposacaps, tot i que aquest terme és més corrent en el sentit del petit coixí individual que sobresurt del respatller dels seients de cotxe.

També pot ser aplicable blonda en l'acc. 1b del DDLC.

En un registre col·loquial, de totes maneres, m'estimo més la realitat de tapete que el castellanisme dissimulat tapet.


redoble

Amb el sentit de 'repic de timbal' no apareix al DIEC2 ni al GDLC. Tampoc al Termcat. No trobo que en diguin res l'ésAdir, Silencis del DIEC ni Neolosfera; ni tampoc fonts més antigues com GEst, dicc. López del Castillo o Del català incorrecte...

Sí DCVB, DECat i DDLC amb cita d'en Joan Sales. És un dels molts termes esmentats per en Martí Freixas Cardona al seu TFG La neologia formal en la premsa escrita en català (2016), que encapçala amb un significatiu epígraf de la Montserrat Roig: "Les paraules no es poden tancar dins d’una gàbia. Volen soles."

Cites al CTILC: Antoni Careta (el dels "barbrismes"), Francesc Pelagi Briz, Pitarra, Josep Pous i Pagès, Narcís Oller, Joan Alcover, Adrià Gual, Agustí Bartra, Blai Bonet, Baltasar Porcel, Rodolf Sirera, Pau Faner, etc.

És una formació normal en català, encara que l'hagi pogut afavorir la influència del castellà.